Les boires a la dreta, tapen parcialment el Mont-Roig. Al centre el Pic de la Gallina i, a baix, l’Estany Major de la Gallina.

Tot i ser un dels grans cims del Pallars, és relativament poc freqüentat. Possiblement la presència de “tres-mils” propers i la llarga aproximació (gairebé 11h pujar i baixar) li resten interès. És una muntanya amb personalitat, molt escarpada pels dos vessants, el català i l’occità. Té tres cims definits en una estreta cresta fàcil de resseguir, tot i que en alguns punts cal grimpar per terreny aeri.

Passat Tavascan, ens hem d’aproximar a les bordes de Quanca. És una pista forestal estreta i en males condicions, amb forts pendents ascendents. Un cop deixem la pista, el camí està ben marcat amb algunes fites i punts vermells, a vegades la ruta s’aplana. Resseguim el torrent amb un lleuger nivell ascendent fins que arribem a una zona planera, La Pleta del Fangassal. Seguim el camí veient sempre la referència dels 3 cims tant característics del Mont-Roig.

La ruta comença a ascendir de forma important, arribem a l’estany de la Llavera, en aquest punt, si alcem la vista, ja podem contemplar el refugi del Mont-Roig (a unes 2h45’ des del cotxe) que alhora, per l’altra vessant, està situat a uns metres més a munt que l’estany de la Gallina.

Passat el refugi, tant el camí, com les fites es compliquen, tot i que encara en trobem algunes que ens ajuden a seguir la millor opció. La ruta més habitual és dirigeix cap al sud, vorejant l’estany i encarant cap a la collada del Mont-Roig.

L’altra opció és anar cap al nord-oest per resseguir la cresta i acabar arribant al cim. Les vistes són impressionants des d’on podrem contemplar cims molt pròxims com el Ventolau (2853m) o el pic de la Gallina (2723m), i una mica més allunyat a l’est, la Pica d’Estats (3143m).

Durada: Jeep 1h + 5h30 caminant

Dificultat: Alta (crestes aèries, llarg recorregut, pujades molt pronunciades, grimpar)

Altitud: 2864m.