El próximo 11 de agosto, celebramos la Fiesta Mayor de Estaón y, desde hace un par de años, Cinto Gabriel Torres es el encargado de preparar una sesión de ópera especial que podrem escuchar este mismo viernes por la tarde.

Cinto ha preparado 11 piezas inédites de ópera que se han podido escuchar en los mejores teatros y edificios emblemáticos de las grandes ciudades europeas.

Os dejamos el texto original de Cinto para abrir boca para este fin de semana:

‘Un any més, ÒPERA AL VATLLAT

Dins del programa de la Festa Major d`Estaon 2017 ens podrem endinsar, de nou,  en el meravellós món de l`òpera. Farem que la música recusire  per tots els racons de la vall. Cases, balcons, carrers, coberts, espones i prats rebran el bàlsam gratificant del bel canto per a  tots aquells que ho desitgeu.

Aquest any els convidats seran: Puccini, Rossini, Verdi, Ponchielli, Mascagni, Bellini, Leoncavallo, Bizet, i Mozart que ens delectaran amb obertures, àries, cors, duets, quintets,  intermezzos… En aquest programa deixarem reposar al meu bon amic Wagner, que l`any passat va tenir, pot ser,  un xic massa de protagonisme.

L`òpera és un món enormement gratificant al que s`hi pot entrar per diferents portes. Segurament en pocs indrets tenen l`oportunitat de que s`escolti com ho fem a Cardós.

Veniu. Pareu bé l`oïda i, sigueu receptius. Pot ser caldrà un petit esforç, però us ho ben asseguro que paga la pena.

Deixeu-vos seduir per aquest món fascinant i no podreu viure sense.

Cinto Gabriel i Torres

ÒPERA AL VALLAT

PROGRAMA

1.Cavalleria Rusticana. Intermezzo. P. Mascagni 1863-1945.

 Aquest bellíssim intermezzo que escoltem de matinada en la  tràgica història d`infidelitat i deshonor  té per escenari Sicilia a mitjans del segle XIX. L`acció transcorre en una sola jornada, el diumenge de Pasqua entre  dos dones i dos homes. Una història d`enganys amorosos que acaba amb la mort de Turiddu  a ganivetades  en mans del seu adversari,  Alfio. El dia de la seva estrena a Roma el 17 de maig de 1890, va tenir tant d’èxit,  que els intèrprets van haver de sortir a saludar a l`escenari seixanta-sis vegades. És un dels títols més representats del catàleg verista. Us el recomano pels que us voleu iniciar a l`òpera.

2.La Bohème. “Oh soave fanciulla”. G. Puccini 1858-1924   

Al barri Llatí de París viuen,  en unes golfes,  tres joves artistes bohemis:  un filòsof, un  músic i un pintor. Rodolfo, el pintor, es troben amb Mimí, una veïna de la mateixa casa. S’acaben de conèixer i ja es declaren el seu amor en aquest deliciós duet, tot just començar l`òpera, en el primer acte. Amb la mort de Mimí, al final, també aquesta vegada,  acabarà tràgicament el romanç. És l`obra més reeixida de Puccini i, pot ser, la més original segons els crítics.

3.Il Trovatore. Cor de gitanos i ària “Stride la vampa” G. Verdi 1813-1901.

Junt amb la Traviata i Rigoletto són les tres composicions més famoses del gran mestre de Bussetto,  Verdi. Melodrama sobre cavallerositat, honor, valor i amor tràgic propulsat per una música d`alt voltatge. Verdi “vesteix” Azucena, la gitana –mezzosoprano- amb la música més aconseguida i impregnada per un desig de venjança que es veu satisfet pel, ara també, tràgic desenllaç al final de l`òpera.

4.Carmen. Obertura. G. Bizet 1838-1875

Sevilla, 1920. Carmen, a la sortida de la fàbrica de tabacs on treballa, sedueix Don José, sergent d`una caserna militar. Don José està promès amb Micaela que es troba a Sevilla on ha vingut per veure al seu xicot des del País Basc. I com sempre n´hi un tercer en discòrdia, el torero Escamillo al que sedueix Carmen. Tot plegat  perquè en un atac de gelosia extrema al final de l`opera amb l`èxit del torero Escamillo com a so de fons a la plaça de braus de la Maestranza, Carmen mor apunyalada per despit en mans de Don José, després de confessar-li que no l`estima

5.Don Carlo. Duet de l`amistat “Dio que n`el alma infondere”. G. Verdi 1813-1924.

Una altra història d`amor impossible a l`Espanya del segle XVI. Als jardins de Fontainebleau, als voltants de Paris, l`Infant Don Carlos coneix Isabel de Valois de qui s`enamora de sobte i  bojament, però el rei de França ha concedit la mà de la seva filla Isabel al rei d`Espanya, Felip II pare de l`Infant don Carlo. Ja tenim l`embolic muntat. Un “cacau” d`alta volada. Escoltarem el duo de l`amistat entre Don Carlo (tenor) i el seu amic incondicional Rodrigo (baríton). Aquest duet, conegut com el de “l`amistat”, és el més famós de tots el duets de baríton i tenor de la història de l`òpera . És el moment en  que els dos amics es juren amistat eterna i defensar al poble flamenc de l`opressió ferrenya imposada pel rei  Felip II i Torquemada, el Gran Inquisidor.

6.La Gioconda. “La dansa de les hores”. A. Ponchielli. 1834-1886

 També molt popular,  aquesta música de ballet al bell mig de l`òpera La Gioconda   i, sovint interpretat en concerts no necessàriament operístics. La factoria Disney va catapultar a l`èxit la versió que en  va fer a la pel·lícula Fantasia on va convertir en  ballarines els estruços (l`aurora), els hipopòtams (el dia), els elefants (el vespre), i els cocodrils  (la nit). Tots guardem  un molt bon record d`aquestes imatges.

7.Final de “La flauta màgica” W.A. Mozart. 1756-1791

Bella i complexa la  Flauta Màgica és com un conte de fades. Amb força símbols de la maçoneria com ara  la virtut, l`amor i la saviesa. Les seves melodies són conegudíssimes i Wagner la va considerar com “una obra mestra d`una perfecció quasi insuperable”.

8.Cor de pescadors a “bocca chiussa” Madama Butterfly. G. Puccini 1858-1924.

Al Japó,  a Nagasaki cap al 1900. La protagonista, una  geisha de 15 anys es casa amb un mariner de rang, Mr. Pinkerton. La puresa del seu amor contrasta amb el cinisme americà. Tot fa que la protagonista Cio-Cio-San al final de l`òpera es faci l`arakiri amb la daga del seu pare al constatar que  Pinkerton torna, al cap d`uns anys  casat amb una americana, per endur-se el seu fill. Aquest cor que escoltarem és d`una sublim i delicada bellesa. Acompanya les primers clarors del dia en l`acte segon i es interpretat pels  mariners.

9.Ària “Meine lippen”. Giuditta. Franz Lehár. 1870-1948

1. Lehár és conegut per ser un gran compositor d`operetes, amb títols reconegudíssims. Cal destacar “La viuda alegre”, però també aquesta Giuditta que, d`entre totes les seves obres, és la que més s`apropa a la categoria d`òpera. L`acció transcorre a Jaén al segle XVI. Giuditta, gitana i ballarina, acaba l`ària amb aquestes paraules. “Està escrit a les estrelles: has d`estimar has de potxonar. I  ballo embriagada perquè sé que els meus llavis, quan potxonen,  ho fan amb ardor” Hem triat aquesta versió interrompuda per aplaudiments, perquè és una de les mes reeixides de la gran Netrebko.

10.Casta diva. Norma. V. Bellini. 1801-1835.

 L`acció d`aquesta òpera te per escenari l`antiga Galia en temps de la dominació romana, al bosc sagrat dels Druïdes. Al peu de l`altar,  la sacerdotessa Norma, sota l`alzina sagrada d`Irmin, adreça una plegaria a la lluna al temps que l`hi ofereix una branca de graulé (boix-grèvol). En aquesta conegudíssima ària Norma  canta: “Escampa per la terra aquella pau que fas regnar al cel. És una de les àries amb més dificultat d`interpretació del repertori belcantista.

11. Obertura de Guillem Tell G. Rossini (1792-1868)

Inspirada en la tragèdia homònima de Schiller. L`argument d`aquesta òpera ens relata la història de l`heroi de la independència suïssa, Guillem Tell amb la imatge del pare havent de passar la prova de travessar amb una fletxa una poma depositada sobre el cap del seu fill. Després de l´èxit aclaparador  d`aquesta òpera, Rossini, va decidir abandonar la seva carrera musical.

Selecció musical : Cinto Gabriel i Torres

Equip tècnic: Wilmar

 Festa Major d`Estaon, 11 d`agost de 2017′